Una carta

Benvolgut/da,

Tot just acabo de néixer i ja em queda poc per finir. No viuré gaire; desapareixeré massa aviat. Sóc ran de l’abisme. Al meu davant, un precipici profund que no puc evitar de cap de les maneres. Hi caic, sense paracaigudes ni xarxa de seguretat. Acabaré esclafada contra el terra, segur. Encara que algú s’oferís a ajudar-me en l’últim instant, sé que em fondria a les seves mans.