No només les putes saben follar

Qui neda sense saber nedar? Qui vola sense saber volar? Qui fa quelcom sense saber-ho fer? Embarcar-se en una aventura nova cada dia sense considerar-se un aventurer significa que les aventures no només són per als aventurers. Sòcrates deia: “Només sé que no sé res”. Jo dic: “Només sé que no sé fer res, però tingues clar que ho faré”.

N’hi ha que per canviar una bombeta a casa es preparen com si haguessin d’intervenir algú a cor obert (culpable). N’hi ha que per no fer esport psicosomatitzen una sobtada al·lèrgia a la suor (culpable…). I n’hi ha que per simular intel·ligència treuen importància a les seves dues llicenciatures amb l’objectiu que hom associï ‘modèstia’ a ‘coeficient intel·lectual elevat’, tot i remarcar insistentment el número de carreres assolides i doctorats en curs (culpable una altra vegada). Ara bé, esforçar-se per ser un manetes, un esportista (o malalt imaginari) o un intel·lectual requereix de voler saber tot allò que no sabem. Diuen que el saber no ocupa lloc. Jo dic que hem de fer lloc per encabir-hi el saber.

Sé que algun dia viatjaré a Mart. Construiré una nau que tindrà més d’especial que d’espacial. Potser ni acariciaré una estrella amb el dit índex, però amb aquest mateix dit assenyalaré l’estrella on vull arribar. Sé que algun dia travessaré l’Atlàntic amb un vaixell de paper. Potser no em capbussaré en les seves aigües fredes, però segur que em capbussaré en els somnis d’un cavallet de mar. I sé que algun dia m’adormiré amb un ull obert per no  perdre’m el primer raig de sol que s’escola entre les escletxes de la persiana que deixo mig oberta amb l’esperança que les parets de la meva habitació es converteixin en un joc d’ombres per descobrir.

Que les putes sàpiguen follar no vol dir que siguin les úniques que ho puguin fer. Jo follaré, nedaré, volaré, repararé, correré, estudiaré, construiré i, sobretot, faré tot allò que no sé fer. A més, aprendré a fer-ho. I és que ja que hem d’estar aquí i ara, almenys intentem fer tot allò que ens permetin l”aquí’ i l”ara’. Perquè a l’’allà’ i al ‘després’ no sé pas si hi arribarem… Però tingues clar que ho intentaré.