Per què no es toquen les nostres mans?

Aquest és el títol del nou disc de Lexu’s, que sortirà a la venda d’aquí a pocs mesos. Convidat per Carles Gómez, líder de la banda, i Manu Guix, productor del quart àlbum de Lexu’s, he tingut l’oportunitat d’escoltar les deu cançons noves que formaran part d’aquest “Per què no es toquen les nostres mans?” al mateix Medusa Estudio de Barcelona, on s’ha enregistrat el disc. Parlant amb el Carles, em raona el perquè d’aquest títol; m’explica que les noves tecnologies, les xarxes socials i la globalització en general han facilitat que puguem posar-nos en contacte amb qualsevol persona de qualsevol part del món en tan sols un instant, però m’assegura també que aquestes noves tecnologies, aquestes xarxes socials i aquesta globalització que ho engloba absolutament tot han dificultat posar-nos-hi en contacte físicament (humanament). La proximitat ens ha distanciat… Per què no es toquen les nostres mans si cada cop estem més a prop els uns dels altres?

De vegades, tinc la sensació que com més gent m’agrega a Facebook, més seguidors tinc a Twitter i més persones es connecten al meu bloc, menys són els que prenen la meva mà entre les seves. Estem sols en un món on tothom es coneix… És això una paradoxa, o bé es tracta de la nova realitat, un nou món amb unes regles diferents i, sobretot, una altra manera d’interactuar? L’altre dia, algú escrivia a Twitter que parlem molt per no haver de dir la veritat. Avui, jo escric que ens col·loquem més a prop els uns dels altres per no haver-nos de tocar.

“Jo no vull la teva pell, sinó encendre la teva ànima” canta Jordi Gasion en una cançó de seu darrer àlbum d’estudi. Hi estic d’acord, però, sovint, una cosa requereix l’altra. Com vols traspassar la meva pell si ni tan sols la toques? Toquem-nos, acariciem-nos, acaronem-nos, pessiguem-nos, besem-nos, abracem-nos, mengem-nos, fem-nos l’amor, follem-nos, llepem-nos, masturbem-nos… Fem-nos tot allò que ens fa ésser humans, fem-nos tot allò que ens diferencia dels que no són humans; simplement, fem-nos-ho, i no deixem de fer-nos-ho mai…

Després de dos dies a Medusa Estudio, em disposo a marxar, no sense abans els imprescindibles copets a l’esquena amb tots els integrants de la banda, una ferma encaixada de mans amb un recent conegut Manu Guix , una altra un pèl més desenfadada amb el Carlos Martínez, líder del grup Vuit que s’havia desplaçat fins a l’estudi per escoltar les mescles finals del “Per què no es toquen les nostres mans?”, i l’abraçada final amb el Carles Gómez, amb el cantant, amb el periodista, amb l’amic, amb la persona… Una abraçada i dos petons.

Una de les cançons del nou disc de Lexus’ es titula “Abraça’m”. No la puc deixar de taral·lejar. De la mateixa manera que no es pot parlar sobre quelcom que no s’ha fet mai, tampoc no es pot cantar sobre allò que no has viscut abans. En aquesta peça, que ahir interpretaven per a mi el Carles i el Manu, Lexu’s canta a la vida, a l’amor i al contacte i el tacte. Avui, aquesta cançó encara ressona al meu cap i, també, a la meva pell. Que no pari la música…