Mai no li ha agradat que se la follin pel cul

Li etziba una bona bufa. L’aflicció que sent és fruit de la falta de sexe. Té tantes ganes de follar-se-la… Per davant o per darrere, tan se val, però la qüestió és fotre-li un bon polvo. Les seves turgents mamelles i el seu grandiloqüent cul el fan embogir fins a tal punt que li clava una bufetada sense venir a tomb. No se’n penedeix pas. L’erecció de cavall que s’entreveu en uns texans més arrapats del compte no el deixa pensar.

El provoca amb totes les armes de què disposa. Sap que té un bon cos; fins i tot s’ha depilat el cony. L’hi menja tan bé… No deixa de pensar-hi mentre es vesteix per a l’ocasió. Amb poca roba, és clar! Un cop de porta esdevé el preludi de la trobada sexual. Es miren als ulls; després, als seus respectius òrgans sexuals. Estan calents, molt, i l’erecció d’ell es fa evident en pocs segons. Tampoc tarda massa a mullar les calces ella. S’acaricia el cony, la qual cosa sap que a ell li enerva la sang, perquè fa tant que no es deixa tocar… Dit, i fet! Foll, li engalta una cleca d’aquelles que ressonen més que no pas adoloreixen. Només ell l’acariciarà, de dalt a baix, del dret i del revés.

Ambdós romanen astorats. Un, per la bufetada etzibada. L’altra, per la bufetada rebuda. A un li crema la mà. A l’altra, la galta. Però això ja no ho pot parar ningú… La pren pel cabell i li enfonsa la cara al matalàs mentre es treu la polla dels pantalons. Ella, encara amb calces, xiscla, de plaer i de dolor al mateix temps. Quina humiliació! Li arrenca les calces. No és tan fàcil com a les pel·lícules, però ho aconsegueix, encara que matusserament. Mai no li ha agradat que se la follin pel cul, però prou que s’ho deixarà fer avui. Perquè sempre que somia, la sodomitzen, la humilien, la vexen, la maltracten…

Per sort, obre els ulls abans que el seu esfínter se’n comenci a ressentir. Roman ajaguda, al llit, i la suor llisca galtes avall. Tot ha estat un malson. Es toca les calces per comprovar que continuen seques. Necessita treure’s del cap tota la merda sexual que bull encara al seu interior. Engega el televisor. Hi apareix el president Mas. Canvia de cadena. Torn per a Mariano Rajoy. Incansable, agafa el comandament de nou. Parats, desnonaments, famílies arruïnades, infants desnodrits, suïcidis, plors, derrota, saquejos i la manca total i absoluta d’esperança, per una banda. Per l’altra, polítics, empresaris enriquits, monarques, jutges sotmesos al poder polític, bancs, caixes, extorsions, corrupció i discursos surrealistes que ja no es creu ningú. Mai no li ha agradat que se la follin pel cul, però prou que s’ho deixarà fer avui. Perquè sempre que somia, la sodomitzen, la humilien, la vexen, la maltracten…

Per mala sort, però, quan vol obrir els ulls, s’adona que ja no els pot obrir més.